En aquesta nova entrada parlaré sobre una activitat feta a les classes de COED.
Al mòdul de COED vam tenir que fer una descripció sobre una fotografia realitzada per nosaltres mateixos sobre un company de classe amb la qual teniem que representar i descriure de tal forma que tinguesin relació el que mostraba la foto amb la persona descrita.
Un cop fet el treball, tant la descripció com la fotografia, vam tenir que exposar a classe el procés de la fotografia, quantes fotos haviem fet fins la definitiva, si ens va costar, quan va ser...
A continuació exposaré la meva descripció i podreu veure adjunta la foto del meu company Sergi a qui vaig fer la descripció:
Un
Diumenge pel matí, un sol brillant acompanyat d’uns quants núvols, la platja de
Gavà, una càmera de fotos i…SOMRIU SERGI!
De
fet vam quedar d’hora pel matí a un punt intermedi i un cop junts, vam anar a
la platja de Gavà.
Que
per què vaig escollir aquella platja i aquell lloc en concret? Sincerament per
que em porta molts bons records, és un lloc molt tranquil, que m’inspira molta
serenitat i confiança ja que també son unes de les coses que em transmet el
Sergi i vaig creure oportú fer la fotografia en allà.
Vaig
escollir aquest paisatge perquè és un lloc molt especial i que també s’assembla
al meu amic Sergi en el seu caràcter o forma de ser. Personalment m’inspira
tranquil·litat i confiança però alhora també ens representa lo neguitós que pot
arribar a estar el mar, com a vegades l’hi passa al Sergi.
En
la fotografia, no vaig voler que mirés a càmera, sinó que volia trobar una
imatge natural, que fos transparent envers els sentiments que transmet i alhora
que inspiri alegria, confiança i que sobre tot et tregui un somriure de la cara
quan la mirin.
He
decidit fer la fotografia en color ja que és un noi completament del S.XXI
encara que he suavitzat la imatge i donat uns tons més clars però a la vegada
que cridin l’atenció ja que a simple vista no és un noi que destaqui molt però
lo important és quan el coneixes ja que mai t’imaginaries la seva personalitat
a demés de lo bona persona que pot arribar a ser.
La fotografia
té uns colors apagats i clars però alhora són uns colors que donen pau i serenitat,
hi ha una barreja de blaus del cel i del mar amb el verd i el marró de la
muntanya i amb això també he intentat reflectir la seva personalitat.
Crec
que és una fotografia molt bonica i que no es d’aquelles que no expressen gaire,
sinó que forma part d’aquelles que et quedes minuts mirant-la i a cada segon
que passa et dones comte fins i tot dels més petits detalls.
Espero que us hagi agradat i que us hagi servit com a inspiració.
