Orquestra simfónica

Al mòdul de música, ens van fer anar a escoltar una orquestra simfónica a l'auditori. 

Un cop vam anar-hi, la professora Lluïsa Abram, va dir que teníem que realitzar un petit escrit sobre els sentiments que ens va aportar aquesta experiencia i la meva va ser així:

Tot era immens, els nervis, l'emoció de la meva primera orquestra simfònica, les ganes de que comenci... 

Al principi, no s'havia que m'esperava però, un cop estava davant l'auditori, les ganes de que comences anaven creixent. Vaig entrar i tot semblava molt seriós, la decoració, la gent... però, a mesura que avançava en busca del meu seient, notava un ambient molt tranquil i relaxat. 

Els minuts anaven passant i cada cop quedava menys per a que comencés, fins que finalment els llum es van apagar.

Tot era molt emocionant, els musics van sortir a l'escenari i van començar a afinar els seus instruments, un cop afinats, tot va començar.

La melodia principal marca el tema principal i crea un peculiar clima d’incertesa i meditació que a mesura que avança la composició, s’entrelliga amb un segon tema de caràcter misteriós. 

El que ens volen oferir i fer sentir són moments de fort dramatisme i tensió, juntament amb altres de dubte, tristor i expectació 

La veritat que em vaig sentir impactat ja que, com he dit abans, mai havia presenciat una orquestra simfònica.

No m’ho esperava gens però, a mesura que passava el temps m’agradava cada cop més, sentia una barreja d sentiments amb els que difícilment podria descriure.

Em vaig quedar bocabadat quan de cop i volta el cor va començar a cantar, aquella tendresa, aquelles potencies de veus, aquella compenetració, era el resultat de totes les seves hores d’assaig. 

Finalment, a l’última part, va ser el moment més esperat ja que tocaven algunes que personalment em sonaven i em va fer molta il·lusió el fet de poder reconèixer algunes audicions. 

Quan va acabar tot, em vaig quedar molt sorprès perquè, al hora d’aplaudir, va sortir i entrar el director unes quatre vegades i tota l’estona l’estaven aplaudint de lo bé que ho havien fet.