Va de mestres

A continuació exposaré les idees que més m’han interpel·lat, algunes de les qüestions que m’han sorgit, algunes de les inquietuds que m’han fet pensar i  per últim idees amb les que no estic personalment d’acord sobre el llibre “Va de mestres” escrit per Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà.

Ho redactaré en forma de carta com si fos pel Senyor Jaume Cela per què penso que és un altre manera d’expressar opinions personals i per ser mestre s’ha de saber comunicar-se correctament i de diferents maneres sense arribar a imposar una pròpia idea o ideologia.

Estimat Sr. Jaume Cela;

Em complau poder redactar aquesta carta exposant la meva opinió sobre un dels llibres que vostè ha publicat, Va de mestres.

Exposaré els aspectes que més m’han interpel.at, algunes de les qüestions que m’han anat sorgint alhora que llegia el llibre, alguns trets que m’han impactat o que m’han fet reflexionar, entre d’altres.

Primerament, el que vull remarcar és que aquest llibre té una idea clau, ens explica o ens manifesta que existeixen els conceptes que no s’han de fer quan estem educant però no els que si que s’han de fer.

Una frase que m’agradaria remarcar del seu llibre i que personalment m’ha fet reflexionar és “Ignorem quins són els ingredients que necessita cada acte educatiu, però sabem molt bé què no hi pot faltar mai”.

He de fer menció sobre un apartat en que explica la diferencia que hi ha entre el mestre que és per vocació o per que toca. Sincerament, penso que és una gran veritat per que aquesta professió ha de ser per persones amb cor, es a dir, amb sentiments, valors, comprensió i sobre tot amb una gran dedicació als seus alumnes.

Els nostres alumnes seran nouvinguts al món i serem nosaltres els hem d’introduir de mica en mica per que el puguin descobrir, es a dir, acompanyant-los en la descoberta d’aquest món.

Hi ha dos apartats en els que parla sobre la por. Primerament ens explica que no hem de tenir por per tal que no impedeixi que els altres puguin confiar en nosaltres. L’altre apartat ens fa veure que hem de transformar la por dels nostres alumnes en un desig de descoberta.

Això em fa pensar que alhora d’educar i d’aprendre, no hem de tenir por i que això és un vincle que existeix entre el mestre i l’alumne i que és feina del mestre fer desaparèixer amb les seves habilitats socials.

Un altre aspecte a remarcar del seu llibre i que m’ha fet pensar molt, com vostè diu, és “ Quan sembrem, no sabem quan recollirem ni què recollirem. Ara bé, aquesta ignorància, aquesta inseguretat, aquesta incertesa, no ens eximeix de sembrar tan bé com puguem”.

Des de el meu punt de vista, és una frase increïble que m’ha fet reflexionar. Nosaltres com a mestres no hem de deixar de banda a cap alumne, per molt que costi d’educar o per molt que l’infant no mostri millores. L’ideari seria potenciar l’autoestima de l’alumne pujant-li la moral i l’autoconcepte d’un mateix fen-li creure en el seu potencial i les seves habilitats.

Un tema tractat i que no m’ha agradat gens és que els mestres no són com abans que tenien els seus alumnes gaire bé totes les hores lectives de la setmana. Això fa que el mestre no conegui bé als seus alumnes i que no els pugui ajudar a avançar i el que avancen és amb una manca de confiança i de suport per part del mestre.

Comparteixo amb vostè moltes de les idees que ha publicat, però més concretament ens narra que un mestre ha de tenir uns valors determinats i essencials, per què avui dia són molt importants per poder socialitzar-se amb el món i aquets seran els que haurà d’ensenyar als seus alumnes.

En alguns dels capítols ens parla sobre el diàleg i aquest és un fet que he destacat del seu llibre.

Estic totalment d’acord amb moltes de les citacions fetes sobre aquest tema. Per exemple en un conflicte el primer que hi ha d’haver és el diàleg i a partir d’aquí, depèn de cada mestre i de les seves habilitats socials el saber resoldre o no els diferents tipus de conflictes que poden sorgir, ja sigui en un claustre, entre alumnes, entre companys... A més a més vostè mateix ens fa una reflexió sobre això, “ El diàleg ens permet anar humanitzant i ens permet, per tant, anar-nos educant”.

Una de les coses que m’ha sorprès del llibre és que de tant en tant menciona diferents autors amb petites filosofies o frases d’ells.

Un punt de vista filosòfic que cita i que he trobat interesant és de el savi Steiner i ens explica dues activitats per sobreviure a la societat. La primera és tenir bon humor i la segona és el silenci i la importància dels dos a la societat.

Finalment, un tema que vull tractar abans d’acomiadar-me de vostè és sobre la tecnologia. Fa poc he llegit un article en el que informava que els infants i els nens que creixen amb la tecnologia des de ben petits no els hi afavoreix al seu desenvolupament per que no tindran una bona descoberta i per més motius. Crec que avui dia se li està donant molta importància a la tecnologia en els infants i els nens, però sóc dels que pensa que “Les màquines no substituiran mai la nostre feina de mestres tal com nosaltres l’entenem i l’estem explicant”.

Per acabar, volia manifestar-li que estic en desacord sobre un capítol que vostè ha tractat al llibre i que des de el meu punt de vista ho podria haver expressat d’un altre manera dient gaire bé el mateix.

El capítol es titula “La prova del cotó per descobrir si governa un pensament de dretes”. Crec que l’educació avui dia és un factor en risc i que ens hauríem d’aturar seriosament i pensar en el futur dels nostres fills envers tot  el que engloba la seva educació, però sense barrejar la política amb l’educació per què és el que ens està perjudicant avui dia.

Ha sigut un plaer per a mi el fet de llegir el seu llibre, m’ha ajudat molt per créixer com a persona però sobre tot com a futur mestre.

Em quedo amb un últim consell donat per vostè, el no fer de mestre les vint-i-quatre hores del dia, que darrera de la professió hi ha una vida com amic, veí, pare, conductor, amant...

Una salutació molt cordial.

Ivan Romero

Espero que us hagi agradat el meu escrit.